Ocupació d’habitatges: què fer i com actuar
El problema de l’ocupació d’habitatges és, actualment, un dels principals maldecaps en la nostra societat.
És elemental que els propietaris coneguin les vies legals existents per a poder reaccionar i solucionar el problema de manera eficient.
A Canals sabem de la importància d’aquest tema per a molts propietaris. És per això que, en el post d’avui, volem compartir amb vosaltres les solucions que existeixen actualment per a fer front al problema. Quines opcions hi ha? Us les expliquem totes a continuació.
Què fer davant l’ocupació d’habitatges
Quan el propietari s’adona que han ocupat el seu habitatge, immediatament ha de:
- Interposar una denúncia davant la policia. Si s’al·lega un perjudici clar que afecta la convivència dels veïns, el jutge podria veure’s afanyat a adoptar mesures cautelars per a un desallotjament ràpid.
- Donar part a l’assegurança per a saber si es compta amb alguna cobertura per a gestionar el desallotjament o per a poder reparar els danys ocasionats pels ocupes. Les factures i les fotografies dels objectes ajudaran.
- No tallar cap subministrament de llum, aigua, gas o internet. Aquest fet podria tornar-se en contra del propietari. L’ocupa podria denunciar-lo i això allargaria molt més tot el procés.
- No plantejar-se cap negociació directa amb els ocupes. Si vols negociar amb ells, sempre és millor fer-ho amb una figura que actuï com a intermediari, com pot ser la d’un advocat.
El dret penal a Espanya
L’ocupació a Espanya es pot entendre de dues maneres:
- El codi penal del nostre país considera l’ocupació d’un immoble que no sigui habitada com un delicte lleu d’usurpació. Aquest delicte comporta multes lleus i prescriu en tan sols un any si no s’han donat signes de violència.
- Per contra, si l’ocupació s’ha produit en un habitatge habitat, s’entén com una violació de domicili. Un delicte castigat amb penes de presó.
Però… què s’entén com a domicili? Segons el Tribunal Suprem, “el domicili és un espai on es desenvolupa la vida privada d’una persona”. Incloent en aquest concepte les segones residències, encara que no s’estigui fent ús d’aquestes just en aquest moment.
La diferència entre aquestes dues maneres d’entendre el delicte pot ser determinant ja que afecta no sols les penes establertes, sinó també a la rapidesa amb la qual el jutge i la policia poden actuar.
Per a una major rapidesa en l’actuació policial i sensibilitzar al jutge sobre la urgència del cas, és fonamental aportar la següent documentació:
- El títol que demostra la titularitat de la propietat. Per exemple, la certificació registral signada pel registrador de la propietat. Es pot descarregar de manera electrònica.
- Un document en el qual es plasmi l’ús que el propietari li dóna a l’habitatge i la urgència que es té per recuperar-la.
- La informació que es tingui sobre les circumstàncies de l’ocupació i tot allò que es pugui considerar indici de delinqüència.
- La petició expressa de sol·licitar la mesura cautelar per al desallotjament de tots els ocupants.
- Si el propietari té llicència d’armes, pot interposar una denúncia per tinença il·lícita d’armes. En aquests casos, les forces de l’ordre actuaran amb efecte immediata ja que consideraran que l’ocupa està cometent un delicte evident en apropiar-se d’armes.
Acollir-se al dret civil
Una altra de les opcions és apostar per la via civil, concretament per la “tutela de dret real inscrit”. Aquest mètode limita la defensa de l’ocupa i li sol·licita que demostri garanties. Si no pot demostrar-ho, el seu desallotjament es dóna en un espai de temps molt breu.
La documentació necessària per a aquests casos és la següent:
- Titol de la propietat
- Certificació del registre de la propietat
- Denúncia de la policia
- Rebuts de subministraments que demostrin la titularitat del propietari
- Rebut de la comunitat de propietaris
- Pagament de l’IBI de diversos anys
- Llistat de béns de valor de l’immoble i part de l’assegurança