Males notícies per als arrendadors d’habitatges que no troben inquilí. El Tribunal Suprem ha dictaminat que els propietaris amb immobles que no han estat llogats perquè no trobaven arrendatari, no podran deduir-se les despeses corresponents en la declaració de la renda.

Arrendadors d’habitatges: que es podrà deduir i què no en la pròxima declaració de la renda

Segons la Llei de l’IRPF, i tal com dictamina en el seu article 23, es permet als propietaris la deducció d’algunes despeses relacionades amb el lloguer d’habitatges, oficines o locals. Una Llei que s’ha vist modificada recentment i que aquesta vegada no aplicarà en aquelles propietats que no comptin amb un inquilí, i que per tant, es trobin buides.

Tal com indica el Suprem, “El legislador entén que tot immoble, que no sigui l’habitatge habitual, és susceptible de generar una renda o un ingrés, de manera que grava en l’IRPF, amb un mínim equivalent al 2% o 1,1% del valor cadastral segons els casos, la mera possibilitat d’obtenir aquesta renda”. I considera que “les rendes procedents de béns immobles, que no es troben arrendats ni subarrendats, però que estan destinats a ser-ho, tributen com a rendes imputades”.

Una mesura que afecta sobretot els propietaris d’habitatges destinats a ús turístic. I és que, amb la pandèmia de la COVID-19, molts d’aquests habitatges s’han quedat buits per la falta d’estrangers.

Així doncs, els propietaris d’habitatges buits hauran d’imputar la renda immobiliària que correspongui, a més de no poder deduir-se les despeses corresponents, com el gas, la llum, l’aigua, l’IBI, les assegurances o les despeses de la comunitat; ni les despeses d’interessos de capitals aliens.

El motiu que porta a prendre aquesta decisió al Suprem és que “si no hi ha renda en l’exercici o part d’ell, no cal deduir despeses imputables a aquest període”.

arrendadors habitatges

Instagam: @serveisimmobiliariscanals