El problema de l’okupació està a l’ordre del dia, i és que, desgraciadament, el moviment okupa va en augment. Al 2019, segons dades del Ministeri d’Interior, es van realitzar 14.621 denúncies per ocupació il·legal d’habitatges. Al 2020, des de gener fins a juny, ja es porten 7450 denúncies interposades.

En rares ocasions es produeix l’okupació de l’habitatge habitual, sinó que els okupes tenen com a objectiu els habitatges buits propietat de bancs, les segones residències particulars, els pisos que es troben en lloguer o les promocions que s’estan a punt de lliurar.

Això és així, per un motiu. Al ocupar una casa que no està freqüentada, el propietari no sol detectar l’okupació fins a passats dies o fins i tot mesos. Temps suficient que juga a favor dels okupes i que pot retardar el desallotjament de l’habitatge molt de temps.

En qualsevol situació, cal denunciar l’okupació. Com? Us ho expliquem!

Com solucionar l’okupació d’un habitatge?

Hi ha dues maneres de solucionar l’okupació d’un habitatge: el mètode penal i el mètode civil. Una decisió que afecta principalment al tipus d’okupació, és a dir, si l’habitatge ocupat ha estat l’habitatge principal o una segona residència o casa buida.

1. Mètode penal

Si l’habitatge ocupat és l’habitatge habitual, estaríem davant un delicte de violació de domicili recollit en l’article 202 del Codi Penal amb una pena d’entre sis i dos anys de presó. Pel que hauríem de recórrer immediatament al mètode penal.

En aquest cas, les primeres 24-48 hores són clau per a poder fer fora als okupes i solucionar el problema com més aviat millor. El primer que cal fer és anar a la comissaria a interposar una denúncia. Tot allò que demostri que la propietat és teva i que ha estat ocupada serà essencial. Per exemple: les escriptures de la casa, imatges de la càmera de seguretat on es vegin els ocupes…

EN RESUM

  • Casos greus o amb violència
  • S’aplica a habitatges, locals o terrenys.
  • Poden usar aquesta via les persones físiques o jurídiques, entitats públiques i sense ànim de lucre.
  • Els okupes han d’abandonar l’habitatge quan hi hagi una ordre judicial.

2. Mètode civil

que hacer okupación piso

Si l’habitatge ocupat no és l’habitual, és a dir, és una segona residència o una casa buida, caldrà recórrer a la via civil. 

En aquest cas estaríem davant un delicte d’usurpació d’habitatges, recollit en l’article 245 del codi penal. L’okupa es podria enfrontar a una pena d’entre tres i sis mesos de presó si ha accedit sense violència, i d’un a dos anys de presó si ha mostrat violència.

Com us comentàvem anteriorment, les cases buides són l’objectiu més habitual dels okupes. En aquestes ocasions, el desallotjament pot ser bastant més complicat.

Al tractar-se d’habitatges buits, no se sol detectar l’okupació en les primeres 24-48 hores. A més, al no tractar-se de l’habitatge habitual, perd el caràcter d’urgència i es tracta com un desnonament, i no com un desallotjament. 

El primer que caldrà fer serà interposar una demanda en el jutjat de primera instància i esperar que el jutge l’admeti o no a tràmit, i així iniciar tot el procés.

Facilitarà els tràmits que els ocupes encara no hagin constituït un estat possessori de l’habitatge, ja que per contra (si han canviat el pany, han pagat algun rebut o s’han empadronat) serà més difícil fer-los fora. 

La durada del procés civil sol rondar entre els 9 i els 12 mesos.

EN RESUM

  • Casos sense violència
  • S’aplica a habitatges, no a locals o terrenys
  • Poden usar aquesta via les persones físiques, entitats públiques i sense ànim de lucre
  • Els okupes han d’abandonar l’habitatge en 5 dies sempre que no presentin cap document que acrediti que tenen dret a romandre en l’habitatge, o quan el jutge consideri aquest document no vàlid.